Passen els anys, i veiem com la burgesia gràcies al domini dels mitjans de comunicació s'ha fet amb el seu objectiu de desarticulació de tot sentiment de classe dels treballadors i fins i tot hi ha qui diu que la classe treballadora ja ha desaparegut.
Això ha desembocat en un greu problema per a les organitzacions de classe, que al veure com queden orfes de treballadors, són altres sectors qui prenen el la iniciativa dins d'aquestes.
Aquests sectors són majoritàriament pertinents a la petita burgesia i en part utilitzen el moviment obrer com a defensa dels seus interessos com a classe pròpia.
En un principi ens pot semblar un fet positiu, que gent no estrictament de classe treballadora defensi un projecte per l'emancipació de la classe obrera i de fet pot ser-ho, sempre que tinguin clar que la seva prioritat és defensar els interessos dels i les treballadores i que aquesta es la senya d'identitat de la organització. Però en el cas que ens ocupa no és així. Hi ha qui vol que la organització es limiti a assumir tot allò que convé la petita burgesia i no qüestioni els seus interessos quan es contraposen amb els de la classe treballadora.
La petita burgesia i els obrers en part compareixen interessos. Una i altre pateixen com a conseqüència de les polítiques reaccionaries fruit de la cara més agressiva del capitalisme. en forma de grans empreses, multinacionals...
Per aquesta raó en aquest cas probablement es posarà de la nostra part, però no per convicció ideològica sinó per interessos econòmics.
Veiem com l'apoderament del moviment revolucionari per aquesta classe, redueix la visió política a analitzar les situacions concretament cas per cas, sempre intentant evitar un anàlisi més ampli, que pugui desembocar en la conclusió de que els interessos de la classe obrera a llarg termini passen l'abolició del capitalisme i com a conseqüència de la propietat privada.
En les principals reivindicacions de la petita burgesia, trobem la defensa de la cultura popular, que no és una reivindicació a la qual la classe obrera hi hagi de renunciar, però no és ni de bon tros la primordial.
Un altre fet que demostra els seus interessos de classe, és la seva voluntat d'eradicar qualsevol reclama estrictament obrera, que tingui com a objectiu emancipar els i les treballadores.
Amb l'excusa de la necessitat d'apropar-nos a sectors més amplis de la societat, anul·len tot sentit de classe que puguin trobar. No oblidem que la classe obrera es el sector més ampli de la societat.
No hi ha dubte, que la incorporació de persones procedents de la petita i mitjana burgesia en les organitzacions que lluiten per a l'alliberament nacional, de classe i de gènere, pot tenir un efecte positiu. De fet, aquesta incorporació es imprescindible, com queda demostrat en l'origen social de la majoria dels dirigents revolucionaris a nivell mundial
Però la incorporació a una organització que lluita per a l'alliberament de classe, sempre porta incorporat un peatge. Treballar per els interessos d'aquell que han d'encapçalar aquesta lluita.
Un dels factors als que dóna més importància aquesta petita burgesia, és assegurar la seva bona imatge, ser un sector respectat en la societat, amable, en definitiva acceptat dins la moral burgesa.
El problema de tot això és que sovint aconsegueixen els seus objectius, i si les organitzacions revolucionàries assoleixen un reconeixement dins la societat o una major visualització, molts cops és gràcies a la seva bona imatge en la comunitat, sovint provinents de la seva implicació en sectors com la cultura o d'altres.
Però aquesta gent neguen tot plantejament que pugui perjudicar els seus interessos econòmics, neguen la divisió de classes, recorrent a l'excusa de que el marxisme està antiquat i que s'han de buscar noves postures polítiques, més adequades a la societat actual, és a dir integrades en el marc polític burgés.
Malgrat tot això, no significa que haguem de trencar tota relació amb aquest sector de la societat, s'hi poden tenir aliances tàctiques, són molts els àmbits en els que podem compartir espais i lluites. És més, necessitem tenir una clara política d'aliances i front polític per a desenvolupar el nostre projecte cap a l'emancipació de la classe treballadora i l'alliberament nacional i de gènere.
La tasca dels i les revolucionàries és recuperar el sentit de classe de les nostres pròpies organitzacions, és a dir guanyar la batalla dialèctica amb la petita burgesia dins les mateixes organitzacions. Per que aquest és el nostre espai i l'hem de recuperar.
David Puig
Militant de l'Assemblea de Joves de Reus - CAJEI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada