Va ser el 25 de novembre del 1981 quan es va declarar el dia Internacional contra la Violència de Gènere, a la Trobada Feminista Llatino-americana i del Carib. La data va ser elegida en commemoració del brutal assassinat al 1960 de les tres germanes Mirabal, activistes polítiques revolucionàries de la República Dominicana les quals van jugar un paper molt important en la lluita contra el Règim de Trujillo. En ser considerades un perill per la dictadura, se les va torturar, assassinar i llençar per un precipici el 25 de novembre del 1960, per això en memòria seva i també en memòria de totes les dones que pateixen violència de gènere, aprofitem aquest dia per reivindicar, una vegada més, la lluita per assolir la igualtat i els drets que ens mereixem.
Fa molts anys que les dones patim violència, no només a càrrec del sexe oposat si no també per tota la conjuntura global capitalista, per tota la parafernàlia d’anuncis on només surten dones amb cossos esplèndids, en l’àmbit del treball laboral i fins i tot en les nostres mateixes relacions personals. És veritat que comparant des de uns anys enrere s’han fet passos molt notoris per a hores d’ara continuen sent insuficients.
Les dones continuem sent inferioritzades i continuem actes discriminatoris, violència tant física com psíquica, estem sotmeses a un sistema on la dona només serveix com un producte, com un objecte, com a un servei.
Tan sols per el simple fet d’haver nascut així ja estem encasellades dins unes pautes, dins unes tasques, dins dels cànons de bellesa que s’intenten imposar, dins unes definicions.
Encara continuen sent molt les famílies les quals l’única aportació econòmica que es rep és per part del home, mentre que la dona es sotmet a les tasques de la casa sent així sotmesa a les dinàmiques de submissió que implica el concepte actual de parella i família.
Tot i així sembla ser que es tenen més en compte aquestes agressions, com ara que condemnen als agressors a penes, fent campanyes contra la violència de gènere, conscienciant a la gent…però si és així, perquè continuem sortint al carrer el 25 de novembre? Perquè les agressions tan físiques com psíquiques van en alça cada any que passa? Perquè quan vas a una botiga tan sols hi han talles úniques, fet que incita a les joves a no menjar fins al punt de caure en anorèxia o bulímia? Perquè deixem que les nostres respectives relacions exerceixin un poder de control sobre nosaltres?
La justícia penal ha servit perquè hi hagi un descens de les dones que maten els seus agressors en defensa pròpia però no dels individus que maten a la seva parella, per la qual cosa la llei afavoreix més als agressors que a les supervivents. El patriarcat és violència, és violència que no t’acceptin perquè no ets heterosexual, es violència la masculinitat que volen arribar alguns homes, és violència no poder demostrar emocions si ets home, és violència que les dones no tinguem el ple dret en poder decidir si avortar o no, és violència que encara estiguem discriminades en alguns sectors laborals per el simple fet de força física, és violència totes les violacions físiques.
Al Camp de Tarragona, en commemoració a aquesta data és fan diferents actes, un a Reus i un altre a Tarragona. L’acte de Tarragona constarà d’un acte públic on es farà mostra d’una exposició sobre la violència de gènere a càrrec de Cau de LLunes a les 19.00h a la Plaça de la Font i a Reus també es farà una exposició sobre violència de gènere i es farà la presentació de la nova assemblea revolucionaria feminista “L’hora violeta” a la plaça del Prim.
Animem a totes i a tots a assistir als actes!
Assemblea Feminista Revolucionària “L’hora violeta”.
Fa molts anys que les dones patim violència, no només a càrrec del sexe oposat si no també per tota la conjuntura global capitalista, per tota la parafernàlia d’anuncis on només surten dones amb cossos esplèndids, en l’àmbit del treball laboral i fins i tot en les nostres mateixes relacions personals. És veritat que comparant des de uns anys enrere s’han fet passos molt notoris per a hores d’ara continuen sent insuficients.
Les dones continuem sent inferioritzades i continuem actes discriminatoris, violència tant física com psíquica, estem sotmeses a un sistema on la dona només serveix com un producte, com un objecte, com a un servei.
Tan sols per el simple fet d’haver nascut així ja estem encasellades dins unes pautes, dins unes tasques, dins dels cànons de bellesa que s’intenten imposar, dins unes definicions.
Encara continuen sent molt les famílies les quals l’única aportació econòmica que es rep és per part del home, mentre que la dona es sotmet a les tasques de la casa sent així sotmesa a les dinàmiques de submissió que implica el concepte actual de parella i família.
Tot i així sembla ser que es tenen més en compte aquestes agressions, com ara que condemnen als agressors a penes, fent campanyes contra la violència de gènere, conscienciant a la gent…però si és així, perquè continuem sortint al carrer el 25 de novembre? Perquè les agressions tan físiques com psíquiques van en alça cada any que passa? Perquè quan vas a una botiga tan sols hi han talles úniques, fet que incita a les joves a no menjar fins al punt de caure en anorèxia o bulímia? Perquè deixem que les nostres respectives relacions exerceixin un poder de control sobre nosaltres?
La justícia penal ha servit perquè hi hagi un descens de les dones que maten els seus agressors en defensa pròpia però no dels individus que maten a la seva parella, per la qual cosa la llei afavoreix més als agressors que a les supervivents. El patriarcat és violència, és violència que no t’acceptin perquè no ets heterosexual, es violència la masculinitat que volen arribar alguns homes, és violència no poder demostrar emocions si ets home, és violència que les dones no tinguem el ple dret en poder decidir si avortar o no, és violència que encara estiguem discriminades en alguns sectors laborals per el simple fet de força física, és violència totes les violacions físiques.
Al Camp de Tarragona, en commemoració a aquesta data és fan diferents actes, un a Reus i un altre a Tarragona. L’acte de Tarragona constarà d’un acte públic on es farà mostra d’una exposició sobre la violència de gènere a càrrec de Cau de LLunes a les 19.00h a la Plaça de la Font i a Reus també es farà una exposició sobre violència de gènere i es farà la presentació de la nova assemblea revolucionaria feminista “L’hora violeta” a la plaça del Prim.
Animem a totes i a tots a assistir als actes!
Assemblea Feminista Revolucionària “L’hora violeta”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada