En els últims dies no hem parat de sentir a la tele i als diaris, informació sobre Libia, i sobretot dures critiques a Gadaffi. En la societat i la política ha sortit una opinió mes o menys consensuada de la gran majoria dels sectors polítics donant suport a la intervenció imperialista. El que més m’ha sorprès és la posició de sectors de l’esquerra reformista, que sempre havien tingut un punt de vista mes o menys contrari a l’imperialisme.
L’única opinió que hi ha en la societat ara mateix es que Gadaffi és un dictador, un corrupte i un assassí, i és possible que això sigui cert, però realment se sap qui és el president libi, i què l’ha portat a aquesta situació?
El dictador va arribar al poder a finals dels 60, prometent un sistema socialment avançat i progressista, en els primers anys de mandat va complir la promesa amb fets com la reforma agrària, la nacionalització del petroli i de la banca... Això li va comportar un petit apropament de la URSS, i un rebuig per part dels EEUU, que uns anys més tard el van acusar de subvencionar grups armats revolucionaris. Tot i això ell va preferir seguir en la línia dels països no alineats, juntament amb la Iugoslàvia de Tito i amb altres països Àrabs.
Amb el pas dels anys la seva política ha anat degenerant, apropant-se a les de la majoria de dictadors africans i establint llaços amb els països mes rics
Cal tenir en compte que Líbia té una gran riquesa petrolera que és la font d’ingressos més gran del país, i a partir d’aquí és on comença el conflicte amb els EEUU.
Com a la guerra de l’Irak, la OTAN i els Estats Units l’únic interès que tenen en entrar a Libia és fer-se seu el govern i així poder repartir ells mateixos els bens petrolífers
Perquè la OTAN no intervé en qualsevol altre país dictatorial? Per què ho va fer a Irak i ara ho torna a fer a Líbia? La resposta és evident, la OTAN i els EEUU estant dirigits per les grans multinacionals, i per aquestes Líbia és un gran negoci, independentment de les vides que es deixin en aquesta guerra. I no ens enganyem: això es una guerra.!
Molts diuen que s’ha de donar suport a la intervenció per què aquesta suposa la fi de Gadaffi, i que sinó estem amb la intervenció estem amb el dictador. Doncs es clar que estem en contra del president libi, però si algú ha de derrocar-lo ha de ser el poble de Líbia i no els EEUU. Qui son els americans, francesos o anglesos per decidir el futur de Líbia? Aquest futur l’ha de triar el poble de Líbia.
Un altre dels temes que fa que aquesta intervenció sigui injustificada son les similituds amb la intervenció a Iugoslàvia, que curiosament també va prosperar durant un mandat dels demòcrates en els EEUU. En aquell cas també ens van vendre la moto de que s’anava allà a democratitzar el país i a ajudar al poble. Ara, podem comprovar que Kosovo s’ha transformat en una base militar dels Estats Units amb un marge de decisió mínim sobre si mateix.
En aquest moment, la OTAN segueix una estratègia similar amb Líbia, per poder explotar el petroli i disposar d’una nova base militar americana que els permeti controlar en millors condicions Àfrica.
És per aixó que crec que hem d’agafar una posició de rebuig total a la intervenció militar a Líbia, i a tots els països del món, ja que aquesta només serveix per a imposar el sistema imperant al món, el del mercat lliure, és a dir el de l’esclavitud de les persones
5 comentaris:
No haguessis estat a favor d'una intervenció internacional a favor de la II República?
La qüestió és veure com s'intrumentalitzen els ideals "democràtics" en pro d'estràtgies imperialistes i pel control dels recursos. En aquest punt d'ideals democràtics pocs.
Saps quantes revoltes democràtiques i populars exploten cada any i en quantes els països europeus donen suport als dictadors?? La possibilitat de recuperar un pous de petroli a certes empreses és el factor diferencial i clau. I evidentment que estic d'acord amb les brigades internacionals, i també de l'ajuda soviètica (que per molts també fou massa interessada). A més la II República era un règim fet i dret, amb un front popular al capdavant. Res comparable amb el cas de Líbia. Només és útil per veure com impera el realisme més estatista i egoista e les relacions internacionals. Siguem ingenus que ens les fotran doblades!
Un altre article interesant:
ICV i la guerra de Libia
Per a verura la manca de consitència dels que volen fer similituds entre la No Intervenció durant la guerra española y la intervenció imperialista a Libia, val la pena llegir aquest article.
La intervención militar en Libia y la No-intervención en la Guerra Civil española
La intervención militar en Libia y la No-intervención en la Guerra Civil española
Publica un comentari a l'entrada