Cap de setmana mogudet: Solidaritat amb Euskal Herria i Presentació de la CUP Reus

Aquest divendres 27 de Novembre és celebrarà un acte en solidaritat amb Euskal Herria amb el títol: “Democràcia per a Euskal Herria. Llibertat detinguts i detingudes”. Arran de les últimes detencions de membres Batasuna, i d’altres col•lectius de l’esquerra abertzale, “Els i les Amigues d’Euskal Herria” han iniciat una campanya informativa i reivindicativa per esquivar la censura i la des-informació que patim sota els mass-media espanyols i donar a conèixer de fonts fidedignes la situació i l’estat del conflicte a Euskal Herria.

Desprès de diversos actes per la capital catalana, els diversos col•lectius de suport amb la democràcia a Euskal Herria han decidit repetir l’experiència en diversos punts del país, entre els quals trobem Reus. Concretmanet la jornada serà el proper divendres a les 20h al Centre de Lectura de Reus.

En l’acte hi intervindran Gabi Basañez (membre del col•lectiu internacionalista basc Askapena), Tasio Erkizia (històric portaveu de l’esquerra abertzale), Quim Boix (membre de la Federació Sindical Mundial), Joan Navais (historiador) i José Estrada (pertanyent al moviment sindical del Camp).

L’acte està organitzat per Amics i Amigues d’Euskal Herria i l’Esquerra Independentista del Camp (EIC) i hi donen suport: CGT Baix Camp-Priorat, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Comissions de Base (CoBas), Pobleviu.cat, Partit Comunista del Poble Català (PCPC) i Joves Comunistes del Poble Català (CJC-JCPC).

Per arrodonir el cap de setmana, l’endemà també ens trobarem a l’acte polític de les CUP que és dura a terme a la Sala Santa Llúcia (Raval Robuster núm. 34) a les 20:30h. En aquest hi intervindran David Vidal en representació a la CUP de Reus, Gerard Nogués com a regidor de les CUP a Valls i Pau Juvillà que en explicarà l’esperiència de la CUP a Lleida. En acabar els parlaments es farà un sopar de germanor i ja a la mitjanit es celebrarà un concert de Miquel del Roig al pub l’Estraperlo també de Reus. El sopar i el concert costem 10€, 8€ si s’està a l’atur o jubilat, el concert sol tant sols surt a 2€. Les entrades s’han de comprar en els telefons que apreixen el cartell. (més info: www.reus.cup.cat ) Continuar...

Comunicat de 'L'hora violeta', la nova assemblea feminista de Reus

Va ser el 25 de novembre del 1981 quan es va declarar el dia Internacional contra la Violència de Gènere, a la Trobada Feminista Llatino-americana i del Carib. La data va ser elegida en commemoració del brutal assassinat al 1960 de les tres germanes Mirabal, activistes polítiques revolucionàries de la República Dominicana les quals van jugar un paper molt important en la lluita contra el Règim de Trujillo. En ser considerades un perill per la dictadura, se les va torturar, assassinar i llençar per un precipici el 25 de novembre del 1960, per això en memòria seva i també en memòria de totes les dones que pateixen violència de gènere, aprofitem aquest dia per reivindicar, una vegada més, la lluita per assolir la igualtat i els drets que ens mereixem.

Fa molts anys que les dones patim violència, no només a càrrec del sexe oposat si no també per tota la conjuntura global capitalista, per tota la parafernàlia d’anuncis on només surten dones amb cossos esplèndids, en l’àmbit del treball laboral i fins i tot en les nostres mateixes relacions personals. És veritat que comparant des de uns anys enrere s’han fet passos molt notoris per a hores d’ara continuen sent insuficients.

Les dones continuem sent inferioritzades i continuem actes discriminatoris, violència tant física com psíquica, estem sotmeses a un sistema on la dona només serveix com un producte, com un objecte, com a un servei.
Tan sols per el simple fet d’haver nascut així ja estem encasellades dins unes pautes, dins unes tasques, dins dels cànons de bellesa que s’intenten imposar, dins unes definicions.

Encara continuen sent molt les famílies les quals l’única aportació econòmica que es rep és per part del home, mentre que la dona es sotmet a les tasques de la casa sent així sotmesa a les dinàmiques de submissió que implica el concepte actual de parella i família.

Tot i així sembla ser que es tenen més en compte aquestes agressions, com ara que condemnen als agressors a penes, fent campanyes contra la violència de gènere, conscienciant a la gent…però si és així, perquè continuem sortint al carrer el 25 de novembre? Perquè les agressions tan físiques com psíquiques van en alça cada any que passa? Perquè quan vas a una botiga tan sols hi han talles úniques, fet que incita a les joves a no menjar fins al punt de caure en anorèxia o bulímia? Perquè deixem que les nostres respectives relacions exerceixin un poder de control sobre nosaltres?

La justícia penal ha servit perquè hi hagi un descens de les dones que maten els seus agressors en defensa pròpia però no dels individus que maten a la seva parella, per la qual cosa la llei afavoreix més als agressors que a les supervivents. El patriarcat és violència, és violència que no t’acceptin perquè no ets heterosexual, es violència la masculinitat que volen arribar alguns homes, és violència no poder demostrar emocions si ets home, és violència que les dones no tinguem el ple dret en poder decidir si avortar o no, és violència que encara estiguem discriminades en alguns sectors laborals per el simple fet de força física, és violència totes les violacions físiques.

Al Camp de Tarragona, en commemoració a aquesta data és fan diferents actes, un a Reus i un altre a Tarragona. L’acte de Tarragona constarà d’un acte públic on es farà mostra d’una exposició sobre la violència de gènere a càrrec de Cau de LLunes a les 19.00h a la Plaça de la Font i a Reus també es farà una exposició sobre violència de gènere i es farà la presentació de la nova assemblea revolucionaria feminista “L’hora violeta” a la plaça del Prim.

Animem a totes i a tots a assistir als actes!

Assemblea Feminista Revolucionària “L’hora violeta”.

Continuar...

Insubmissió, entusiasme i activisme

Desenterrem el vocabulari crític, i desenterrem valors oblidats a base de televisió, materialisme i estigmatisme en general.

Suposo que a hores d’ara ja no queda ningú que qüestioni el terme capitalisme per referir-nos al model de societat en el qual vivim; ja que és curiós (si més no) que avui en dia ja haguem assimilat com un fet natural que la persona més intel·ligent sigui aquella que més profit i rendiment econòmic pugui treure del robatori legal, sense distincions de classe social.

Utilitzar avui en dia termes explícitament argumentats com materialisme, plusvàlua, capitalisme (d’arrel marxista) ... sembla encara que parlem d’un llenguatge (per a la massa social en general) desconegut, confús i limitat a uns pocs pobres estranys que encara creuen amb la importància dels valors per sobre de la ceguesa individualista.

La feina bruta que s’exerceix massivament des dels mitjans de comunicació per discriminar, enterrar i oblidar als que encara creuen en el món de les ideologíes i la reflexió és imparable, i més en temps de crisi on el que menys agradada sentir als que manen és qualsevol proposta ciutadana massiva d’alternatives a l’actual eix de poder.

Només desitjo que l’alienació intencional o indirecte de deshumanització capitalista que es transmet generacionalment de pares a fills no faci desaparèixer els petits indrets del nostre territori on encara queda el caliu de persones riques amb valors de solidaritat, hospitalitat i respecte. Aquelles poques famílies rurals, la velleta sàvia i observadora, la canalla que aprèn a estimar la seva terra com el nadó estima el batec del cor de la seva mare...totes aquelles vides encara prou distants al món de la competitivitat que a tots/es ens esclavitza, i que tantsols fa que ens emmirallem (com a classe treballadora ) a arribar al nivell de vida del veí més ric, amb més privilegis i per tant més consum necessari o innecessari.

Al sistema actual, amb la crisi com a pilar quotidià, li cau la gota grossa de suor en esforçar-se diàriament en fer desaparèixer qualsevol aspiració cap a un canvi de mentalitat de la massa alienada; i exerceix qualsevol tipus de mètode i repressió per silenciar aquells petits altaveus de consciència; o bé culpant a les víctimes (la població que pateix la crisi) i protegint als culpables (bancs, especuladors, polítics )...

Realment ens sorprèn tant la corrupció urbanística, Millets, Prenafetes...? I els que mai seran assenyalats?

Desentendre’s de la política i participar en l’abstenció per costum tant sols ens portarà al precipici de la submissió, al destruir les veus d’esperança i cor, i al mofar-se del que avui dia entenem per llibertat d’expressió.

Quina és la solució perquè ningú es quedi de braços plegats? Si ho sabés no ho preguntaria, però només se m’acut el terme "escoltar", llegir amb atenció a tots aquells que proposin amb coherència i realisme, però no quedar-se tant sols amb els que veiem des del menjador de casa, sinó que donem pas als nous pensadors del segle XXI.

Sino sempre ens veurem reduïts a que els qui plantegem qualsevol formulació de canvi, enfocat des d’on sigui, ens segueixin veient un món a part ; que els que volem fer política de debò (i al carrer) per culpa d’uns quants lladres ens segueixin veient com una individus d’una categoria diferent, aïllada dels problemes socials i amb interessos ocults.

Escoltem també a la militància real, a la minoria (tristament) de joves que tenen inquietuds polítiques i en part més properes a les demandes actuals dels jovent, precari i conformista; als qui se'ls acusa d’utòpics i dissidents i que en comptes de drogar-se a la discoteca dediquen un dijous a la nit a dur el cubell de cola i difondre els seus actes d’unitat popular, trobada i autogestió amb tot el que això pot comportar.

Sé que hi flueixen temes amplíssims de tractar i que pot generar debat des de varis enfocaments, tant de bo sigui constructiu i ple d’entusiasme.

Quim Puigdemunt és militant de l'Assemblea de Joves de Reus
Continuar...

De Zaplana a Camps. 20 anys de corrupció institucional al País Valencià (Comunicat d'Endavant - OSAN)

1. En novembre de 1988 començaven les investigacions al voltant del cas Naseiro; en elles, un jove Eduardo Zaplana manifestava en les converses telefòniques “tú pides la comisión (...) y luego nos la repartimos bajo mano”, “me das la mitad bajo mano”, “me tengo que hacer rico porque estoy arruinado”, i altres perles per l'estil. Estava en política per a forrar-se, i així, a base de corrupteles, comprava a la llavors regidora del Psoe Maruja Sánchez i guanyava una moció de censura que el faria alcalde de Benidorm i el projectaria, el 1995 a la Presidència de la Generalitat Valenciana

2. 21 anys després de l'inici del cas Naseiro, la corrupció continua instal·lada entre els polítics valencians, com ho està demostrant el cas Gürtel o com ho han demostrat les contínues imputacions d'alts càrrecs, com ara Carlos Fabra, el cacic-president de la Diputació de Castelló, o Luís Díaz Alperi, exalcalde d'Alacant i ara diputat autonòmic.

3. La corrupció generalitzada a les altes instàncies de la Generalitat i del PP no és un fet casual ni aïllat; és la constatació inequívoca d'un model polític i empresarial que té en l'espoli, els tripijocs, el lucre personal, i la impunitat els seus exponents més visibles.

4. Durant molts anys els constructors, especuladors i empresaris valencians han anat del bracet dels polítics. Uns i altres s'han utilitzat per a aconseguir els seus interessos personals; les màfies polítiques, un ràpid ascens social i mediàtic, tastar les mels de poder i engreixar els seus comptes corrents. Les màfies empresarials, una legislació a la carta (no podem oblidar la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística. LRAU, o la Llei Urbanística Valenciana, LUV) i unes concessions que els han permès aconseguir unes fabuloses taxes de beneficis.

5. La corrupció generalitzada (desenes d'alcaldes i regidors, tant del PP com del Psoe, han estat imputats per casos de corrupció en els darrers anys) ha anat lligada a un model econòmic i productiu molt concret: el de la construcció desmesurada i l'especulació. Mentre els polítics i els constructors han engreixat, en bona conxorxa, les seues butxaques, el territori valencià ha quedat totalment destruït; milers de vivendes, que ara estan buides, han convertit paratges naturals en deserts de ciment.

6. Així mateix. aquest model econòmic ha provocat l'extrema dependència del sector de la construcció de milers de treballadors, i ha “oblidat” estimular altres sectors, aquests sí productius, com la indústria, l'agricultura i la pesca. Ara que la crisi capitalista ofega milers de valencianes, el model de sol, platja i ciment resulta esgotat per a milers de treballadores que no tenen cap altra alternativa laboral.

7. Els polítics valencians del PP, al llarg d'aquests 20 anys, han basat bona part de la seua gestió política en l'organització dels anomenats “grans events”. La Copa Amèrica, la Volvo, la Fòrmula 1, la visita del Papa,... han estat pous sense fons dels diners públics, un altre focus de corrupció, l'excusa perfecta per a retallar inversions en els serveis públics, com ara l'educació, la sanitat i les polítiques socials, i la cortina de fum per tal que la societat no fos conscient de tot això.

8. Al mateix temps que Camps “posava València en el món” les i els valencianes hem patit la privatització de la sanitat, la degradació de l'educació, o la nul·la voluntat per aplicar programes socials com la Llei de Dependència. Mentre Camps es feia fotos amb els seus tratges regalats al port de la Copa Amèrica, 43 valencians/es morien al metro sense que ningú haja assumit cap responsabilitat.

9. L'actual corrupció, doncs, no s'acaba imputant a uns i altres responsables, i empresonant-los. La corrupció al País Valencià està instal·lada en els propis ciments del sistema capitalista, que té en el lucre i en l'obtenció de ràpids beneficis econòmics la seua única raó de ser. Cal fer fora els gestors corruptes, però també cal destruir el capitalisme i construir el socialisme, un sistema on la producció està al servei de la societat, respecta el medi ambient, i desapareixen les desigualtats; en definitiva cal avançar cap un nou model econòmic on la consecució del bé social està per damunt del benefici personal.

Endavant (OSAN)
País Valencià, 30 d'octubre de 2009 Continuar...

El Correllengua 2009 arriba a Reus!

El proper divendres dia 16 i dissabte 17, es celebraran a Reus els actes del Correllengua 2009. Aquest any els actes seran els següents:

- Divendres 16 a les 20:00h: Xerrada 'Pedrolo: la lluita d'un escriptor compromès' a càrrec de Adelais Pedrolo, filla de l'escriptor i membre de la Fundació Pedrolo. L'acte tindrà lloc a la UOC (Biblioteca Pública Xavier Amorós de Reus).

- Dissabte 17 a partir de les 17.00h: Activitats a la Plaça de Castell de Reus. Hi haurà xocolatada, jocs tradicionals, pintada de mural amb les mans, dibuixos...

A més, durant el cap de setmana també es pintarà un mural commemoratiu.

Les entitats que organitzem el Correllengua 2009 a Reus, entre les quals hi ha l'Assemblea de Joves de Reus, us animem a participar a les diferents activitats i actes que hem organitzat.

Un poble, una llengua!
Assemblea de Joves de Reus Continuar...

Onze de setembre al Camp!!!!

Com cada any la gent de l’esquerra independentista del Camp (EIC) és mobilitza per commemorar la resistència dels Països Catalans contra l’ocupació Borbònica i a la conseqüent imposició del Decret de Nova Planta. Com bé sabem aquest significà la pèrdua de les llibertats de les catalanes i l’inici d’aquesta llarga ocupació que patim. Any rere any, utilitzant la data de la caiguda de la capital catalana, els patriotes sortim al càrrer per denunciar aquesta persecució a la nostra cultura i a la nostra identitat.

Aquest any els actes per celebrar la Diada Nacional al Camp són més que mai.

Ja el dia 10 de Setembre a 2/4 de 9 del vespre sortim al carrer des del Casal Despertaferro de Reus (C/Sant Elíes) per fer una Marxa de Torxes per l’independència i per commemorar a totes les i els patriòtes que han lluitat per recuperar aquestes llibertats pèrdudes. La solemne marxa acabarà a l’entrada del Baluard, on procedirem a fer una ofrena floral en record dels reusencs i reusenques que sofriren la violència de l’exèrcit espanyol i francès, els quals precisament entraren per aquest punt a la ciutat.

L’endemà divendres dia 11 de Setembre comencem el dia a Capçanes, on va néixer Pere Joan Barceló més conegut com el Carrasclet. Allí, a les 12 del migdia farem una ofrena als peus de l’estatua d’aquest, un dels primers i més recordats lluitadors per a les llibertat catalanes. Seguidament és farà un vermut per agafar energies i després formant una caravana de cotxes anirem cap a Reus per fer el tradicional dinar popular. Aquest anyel dinar és farà, com cada any, davant del Casal Despertaferro.

Per la tarda, concretament a les 19:30h, començarà la manifestació des del Mercat Central, sota el lema de “Al Camp, Unitat Popular cap a la independència i el Socialisme”. La multitudinària marxa seguirà el mateix recorregut que l’any passat, finalitzant a les Peixetaries Velles on es llegirà el manifest i és cantaran el Segadors. A més també actuarà el cantautor Pau Alabajos.

Per tancar la jornada, al Bar de la piscina de Maspujols tindrem l’ocasió de disfrutar dels “AJR selectors” que ens deleitaran amb dues actuacions que de ben segur s’allargaran fins altes hores de la matinada. (Ska, reggea, punk, rock combatiu…)

En resum:

Dijous 10 de Setembre: A 2/4 de 9 del vespre, Marxa de torxes des del Casal Despertaferro de Reus.

Divendres 11 de Setembre: A les 12 del migdia, ofrena i homenatge al Carrasclet a Capçanes. Des de Reus, sortirem a 2/4 d’11 des de la Pl. de les Oques.

Divendres 11 de Setembre: A les 2 del migdia, dinar popular davant del Casal.

Divendres 11 de Setembre: A 2/4 de 8 de la tarda, Manifestació: “Al Camp, Unitat Popular cap a la independència i el Socialisme”

Divendres 11 de Setembre: A les ¾ i 14 minuts de 12 de la nit fins a altes hores de la matinada, “AJR selectors” al Bar de la piscina de Maspujols.

Més informació a www.pobleviu.cat/eic

Continuar...

Esquerra s’exclou de la manifestació de l’11 al Camp per aïllar-se dins l’independentisme i donar suport en solitari a la repressió del PSC- PSOE.

A la passada reunió preparatòria de la manifestació de l’11 de Setembre a Reus, per iniciativa de Maulets Baix Camp es va consensuar expulsar ERC de l’organització de la tradicional manifestació. Maulets no va argumentar motius ideològics, sinó bàsicament actituts i comportaments prepotents i repressius de la secció local d’ERC, per part de la direcció i de la militància. En un llarg i apassionat debat es va exposar diferents arguments a banda i banda. Mentre l’Assemblea de Joves de Reus i el Casal els hi recordaven la seva actitut de l’any passat, boicotejant obertament la mani del Camp, ERC ho refusava donant qualsevol explicació o disculpa. ERC ràpidament és va tancar en la postura de partit institucional que vol acaparar el vot independentista i alhora sentir-se avantguarda del mateix, mirant amb supèrbia i prepotència els molts col·lectius que dia a dia, i a través d’un treball de formiga van socialitzant l’independentisme entre les moltes lluites populars, com en el cas que ens ocupa: la lluita per salvar la Sedera. ERC a més va utilitzar en la seva defensa el repartiment dels recursos públics i les subvencions, fet que indica una gravíssima confusió entre òrgans de partit i de govern i una utilització del que és de tots en benefici de les seves estratègies, fets només propis de règims autoritaris.

A la reunió es va impulsar l’expulsió d’ERC, aprovada per 8 vots i 3 abstencions en contra els 2 únics vots en contra de ERC i JERC. La vessant juvenil va abandonar l’assemblea de bracet amb el seu germanet gran, demostrant un cop més una nul·la independència i l’absència d’un criteri juvenil, ja que no va tenir arguments propis.

ERC i JERC estan tocant fons al Principat i especialment a Reus. En el passat cicle electoral (fa mitja dècada) ERC va fer el salt consolidant-se com el tercer partit polític del Principat. Aquest augment de vots a ERC no es va fer pal·lès a Reus on no van superar la barrera dels 3 regidors, i on van seguir apalancats en el tripartit. Però en l’actual cicle electoral, on ERC està en una caiguda lliure de les que fa vertigen, el socialdemòcrates catalans ja van perdre un regidor, quedant-se només amb un regidor més que la CORI. El més rellevant de tot és que no han rectificat en cap punt l’estratègia, fet que fa pensar que aquesta dinàmica no té aturador. Fa 5 anys els líders d’ERC (i perquè no dir-ho, tots el joves de JERC que ja de ben petits es van col·locant on toca per aconseguir un bon càrrec i un bon sou públic) s’imaginaven al balcó dels ajuntaments fent proclamacions independentistes, ara s’estan adonant que les coses no venen soles i que cal lluitar amb tot l’independentisme, sense complexes de superioritat i en peu d’igualtat per aconseguir justament el que volem, l’autodeterminació del nostre país i de la nostre gent, l’autodeterminació de tots i cada un dels habitants d’aquesta terra en peu d’igualtat.

Continuar...