Darrerament, arran del terratrèmol de fa poc d’una setmana que va viure el país del sol naixent, hem vist com els mitjans de comunicació, especialment les televisions, es han informat sobre el destre que ha viscut aquets país per culpa d’aquesta catàstrofe i del conseqüent tsunami. A més, el poble japonès s’enfronta al problema que està causat la central nuclear de Fukushima. Sens dubte, el Japó afronta l’etapa més cruenta de la seva història, la destrucció de la qual és només comparable amb la de la fi de
Tot el planeta es va commoure amb aquesta catàstrofe, que ha costat la vida de milers de japonesos i japoneses i que ha arrasat pobles sencers. I la preocupació encara és més creixent quan han arribat notícies de l’accident nuclear que els bombers de la central de Fukushima estan controlat heroicament a costa de les seves pròpies vides, exposant-se a nivells de radiació molt perjudicials per a la seva salut-
Però hi ha certes persones que es dediquen a treure suc de forma descarada pel sofriment de les japoneses i japonesos. Totes les cadenes de televisió es han bombardejat amb imatges del desastre, sobretot de l’estat de la central nuclear afectada. Això només demostra com de pèrfid són certs periodistes en no tenir la més mínima vergonya de fer negoci de la desesperació japonesa.
Estic parlant ni més ni menys que de Telecinco, canal sensacionalista per excel·lència. Tot i que la resta de televisions no han estalviat en detalls per tal de mostrar-nos la cara més horrible de la situació, fins al punt de titllar-la d’”apocalíptica”, l’informatiu governat pel sanguinari Pedro Piqueras no ha dubtat en cap moment d’aprofitar-se dels ciutadans de la península ibèrica que viuen al Japó. Per exemple, fa pocs dies, en un programa de ràdio (Versió Rac 1, Rac 1, 16 h., 17-3-11), uns ciutadans catalans denunciaven que alguns reporters d’aquest canal van entrevistar a certes persones del nostre país amb l’objectiu de buscar la seva opinió al respecte de la central nuclear. Fina aquí, podríem dir que aquesta actuació no s’escapa de la normalitat, en un intent per saber què pensa i com viu la gent estrangera resident en aquest país davant el desastre. El problema esdevé quan aquest ciutadans catalans van afirmar que dits reporters estaven buscant intencionadament testimonis de gent esporuguida i que es deixés gravar fent les maletes per marxar del país. I si el testimoni mostrava calma i serenor confiant amb l’exemplar actitud japonesa, els patètics reporters deien “éste no nos vale, vamos a buscar a otro”. En altres paraules, buscaven “el terror, el pavor y el miedo” tan recurrents en la demagògia informativa de Piqueras.
Però no tan sols aquesta actitud es queda en els mitjans de comunicació. El sensacionalisme del president francès Nicolas Sarkozy va deixar el món amb el cor comprimit en dir que la situació del Japó se n’anava de les mans. Que fa una polític de l’altra banda del món criticant la feina que amb penes i esforços estan duent a terme el poble japonès? La resposta és ben senzilla: França és el país més nuclearitzat del món, amb més d’una cinquantena de centrals nuclears, més encara que els Estats Units o Rússia, potències nuclears de
Amb exemples com aquest queda ben clar que el sensacionalisme ha enverinat des de fa temps no tan sols la televisió, sinó també la política. Aquesta hauria de mostrar-se auxiliadora amb el Japó en comptes d’enfonsar-lo en un “nou Txernòbil”. I per, últim, hem pregunto una cosa ben simple: com actuaria Occident davant d’un problema semblant a dintre de les seves fronteres? De ben segur que no ho faríem igual que el poble japonès, el qual, a pesar del desastre i el dolor patit, mostra davant de tot el planeta la seva meravellosa cultura ancestral de la calma i l’esforç.
Aitor Alvarado
Militant de l’Assemblea de Joves de Reus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada