dimarts, 8 de març del 2011

Enderrocament de la societat patriarcal com a pas previ a l’enderrocament de les classes socials


Aquest dimarts dia 8 de març és el dia internacional de la dona treballadora. En els últims anys des dels sectors de l’esquerra anticapitalista i l’esquerra independentista s’ha agafat l’eix de la lluita antipatriarcal com un eix més dels 3 eixos de la lluita: L’independència, el socialisme i la lluita antipatriarcal.


M’agradaria fer incisió en aquest punt perquè considero des del meu punt de vista, que l’eix antipatriarcal s’ha vist com un eix que totes tenim en ment i totes incorporem en la nostra lluita però que totes considerem un eix de segona línia. M’explicaré, no és dona la mateixa importància al 8 de març com si se li dona a l’11 de setembre o al 1 de maig o a altres dates més assenyalades en teoria com a dates revolucionaries o jornades de lluita que sempre a reivindicat la classe obrera o l’independentisme.


La meva reflexió és que tant els col·lectius socialistes i comunistes com els col·lectius llibertaris hauríem de veure el 8 de març, i englobant amb això la lluita antipatriarcal el nostre primer punt de lluita, el nostre primer objectiu prioritari. Intentant fer un veritable canvi tant a nivell social com a nivell personal.


Des de tots aquests sectors de l'esquerra ens omplim la boca -jo el primer- amb la lluita antipatriarcal i després anem reproduint els rols que en teoria repudiem en les nostres vides i sinó igualment no ens immutem o no rebutgem actituds masclistes o sexistes en els nostres cercles o amistats. Si apostem de debò per una societat nova, una societat més justa i igualitària, socialista, comunista o llibertaria, com no pot ser la lluita feminista o antipatriarcal el nostre primer eix o punt de lluita. No podem estar disposats a buscar una societat més igualitària i justa sense primer construïr i aconseguir una igualtat real de gènere. Com podem concebre la recerca d’una societat sense classes, igualitària, tenint a una part de la nostra societat (el 50%) que son les dones, en una situació d’opressió que fa mil·lenis que dura i que continuem reproduint a dia d’avui.


Em fa gràcia que quan mirem les noticies en la premsa burgesa o ens fixem en els actuals partits de govern ens diuen que si, que hi ha igualtat de gènere. Què no ho veieu que tenim les mateixes dones que homes a la llista electoral?? Ara posteriorment quan passes a examinar dades d’alts càrrecs d’empreses o del mateix funcionariat públic:

Entrant a examinar les dades del professorat universitari de Catalunya (dades de l’IDESCAT - Institut d’Estadística de Catalunya) podem observar com de les 11.830 places de professorat universitari a la Comunitat Autònoma de Catalunya 7.978 son ocupades per homes i 3.852 places per dones. I això només fixant-nos amb les places de les universitats públiques on en teoria no hi ha discriminació per sexes, almenys és a l’administració publica on hi ha més igualtat de gènere. I com més amunt en l’escala professional pugem més greuge comparatiu trobem. Pel que fa a les places de catedràtics d’universitat trobem que de les 1.195 places de catedràtics a Catalunya només 174 estan ocupades per dones. Per tant si trobem aquestes desigualtats en l’administració pública que no trobarem en l’empresa privada??


El sostre en que és troben laboralment les dones i la diferència salarial no és el problema més greu en que s’han d’enfrontar les nostres companyes. Una de les desigualtats més importants és el treball reproductiu i el treball de cura. Les dones, degut a la capacitat innata que tenen de donar a llum a una criatura, pateixen una discriminació per part també de l’Estat ja que a part de no remunerar aquesta feina, contribueix en que suposi un greuge alhora d’aconseguir arribar a determinats llocs laborals. Ens trobem que molts càrrecs d’empresa o altres càrrecs públics queden vetats a les dones perquè la feina i el temps que requereix el fet de ser mare impossibilita per fer aquestes feines o ocupar aquests càrrecs.


Llavors les dones és troben en que quasi sempre és veuen obligades a escollir entre la vida laboral o la vida familiar. Les dones que volen compaginar les dues queden sotmeses a una doble jornada o triple que queda invisibilitzada perquè el treball de tenir cura dels fills no és te en compte a l’hora de comptabilitzar les hores de treball i el temps lliure de que disposa cada persona. És a dir, homes i dones no disposen del mateix temps de treball, les dones tenen la seva jornada laboral i a més a més la jornada de cura que comença en acabar l’altra, doble jornada.

Avui en dia, hem de sumar que degut a l’actual envelliment de la població, cada cop vivim més anys -tot i així hem de veure en quina qualitat vivim aquests anys de més-. L’esperança de vida a Catalunya és una de les més altes del món juntament amb la del Japó. Els homes viuen uns 78 anys de mitjana i les dones 84, d’esperança de vida al néixer.


Tot i així els últims 10 anys de vida son uns anys en que moltes de les persones d’aquestes edats no és poden cuidar per si mateixes i és necessari que alguna estigui pendent d’elles i en tingui cura de totes les seves necessitats bàsiques. Això evidentment, s’agreuja amb les retallades socials i de prestacions tant de jubilació com d’ajudes que fa el govern. Llavors ens trobem que les dones passen a encarregar-se també d’aquestes feines de cura dels seus familiars vells aconseguint així una triple jornada. Que encara s’agreuja més si coincideixen altres factors d’exclusió social com puguin ser que sigui una dona immigrant, una dona de classe baixa o una dona amb estudis primaris o amb un nivell d’escolarització baix que no li pugui facilitar rebre uns ingressos suficients per ajudar-la amb els fills o amb les persones grans de les quals a de tenir cura.


Per tot això crec que en la nostra societat i en els nostres col·lectius, tant socialistes, com comunistes, com lllibertaris, anarquistes o ocupes hauríem de fer una veritable aposta per la lluita antipatriarcal i acabar amb aquestes desigualtats en les quals l’administració no hi posa remei. Com a mínim hem d'actuar nosaltres en la nostra vida personal. Ajudant-nos mútuament i compartint experiències.


Per un repartiment dels treballs de cura i reproductius. Per una societat més igualitària i justa i per un repartiment de la riquesa. Prou jornades dobles i triples, fem del 8 de març un primer pas en la lluita per una societat sense classes i sense jerarquies, en que totes siguem iguals davant la vida. Al 8 de març surt al carrer i defensa els teus drets, fem de l’enderrocament de la societat patriarcal un pas previ a l’enderrocament de les classes socials.


Marc Llauradó de la Cruz.

Estudiant de Geografia.

Militant de l’Assemblea de Joves de Reus.