El català viu una situació "anormal" i "excepcional" al cinema en comparació amb la resta de països europeus, una consigna que s'il·lustra de la següent manera: només el 3% de totes les pel·lícules projectades a les sales de cinema a Catalunya van ser en català el 2007. L'Assemblea de Joves de Reus en estreta col·laboració amb Plataforma per la Llengua (PPLL) van encetar a la Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura el cicle d'actes i xerrades amb la radiografia de la llengua catalana a la gran pantalla.Dos representants de PPLL van demostrar-ne l'estat de salut i van explicar les conseqüències de la nova llei del Cinema que el Parlament de Catalunya està pendent d'aprovar i que obligarà a traduir/subtitular la meitat de les cintes que es projectin en territori català. L'acte va començar amb el passi del reportatge "Amb dret a llengua" i en el qual s'expliquen els entrebancs que es troben els joves catalans del Principat per viure plenament en català, el català com a eina de cohesió entre els nouvinguts o l'esperança dels i les joves catalanoparlants de la Franja de Ponent, un territori sense protecció ni reconeixement del català.
Tot seguit, els dos representants de PPLL van reprendre el fil i van presentar els trets principals de l'estudi que recentment ha publicat. El crític de cinema i membre de la Junta de PPLL, Josep Maria López Llaví, va detallar que el català al cinema és una llengua sense protecció des temps de dictadura, quan l
lavors quedava prohibida la projecció cinematogràfica en un altre idioma que no fos l'espanyol. Des de llavors, el català viu una situació d'estacament i els drets lingüístics són extremadament precaris. Si bé a països com Letònia, Lituània, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, Quebec (Canadà), Suïssa i Finlàndia hi ha normatives que obliguen a les companyies cinematogràfiques a respectar les llengües pròpies, a Catalunya vivim una excepció. No passa enlloc d'Europa que un idioma amb 9 milions de parlants o menys, no tingui un ús generalitzat al cinema.
La nova llei de doblatge del cinema, que preveu doblar o subtitular el 50% de les pel·lícules que es projecten a casa nostra, per López Llaví és el "primer pas", però "insuficient". No va voler qualificar la llei de pionera, perquè, segons va dir, és "completament normal". És més, segons López Llaví, aquesta llei "arriba tard". Va recordar que la llei de la política lingüística es va aprovar el 1998. L'acte va acabar amb un torn de preguntes entre els assistents.
Tot seguit, els dos representants de PPLL van reprendre el fil i van presentar els trets principals de l'estudi que recentment ha publicat. El crític de cinema i membre de la Junta de PPLL, Josep Maria López Llaví, va detallar que el català al cinema és una llengua sense protecció des temps de dictadura, quan l
lavors quedava prohibida la projecció cinematogràfica en un altre idioma que no fos l'espanyol. Des de llavors, el català viu una situació d'estacament i els drets lingüístics són extremadament precaris. Si bé a països com Letònia, Lituània, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, Quebec (Canadà), Suïssa i Finlàndia hi ha normatives que obliguen a les companyies cinematogràfiques a respectar les llengües pròpies, a Catalunya vivim una excepció. No passa enlloc d'Europa que un idioma amb 9 milions de parlants o menys, no tingui un ús generalitzat al cinema.La nova llei de doblatge del cinema, que preveu doblar o subtitular el 50% de les pel·lícules que es projecten a casa nostra, per López Llaví és el "primer pas", però "insuficient". No va voler qualificar la llei de pionera, perquè, segons va dir, és "completament normal". És més, segons López Llaví, aquesta llei "arriba tard". Va recordar que la llei de la política lingüística es va aprovar el 1998. L'acte va acabar amb un torn de preguntes entre els assistents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada