El patriarcat, és violència!

Avui, 25 de novembre es celebra el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

La data va ser elegida amb commemoració del brutal assassinat al 1960 de les tres germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana.

Fa molts anys que les dones patim violència, no només a càrrec del sexe oposat si no també per tota la conjuntura global capitalista, per tota la parafernàlia d’anuncis on només surten dones amb cossos esplèndids, en l’àmbit del treball laboral i fins i tot en les nostres mateixes relacions personals.
És veritat que comparant des de fa uns anys enrere s’han fet passos molt notoris per a hores d’ara continuen sent insuficients.

Les dones continuem sent inferioritzades i continuem patint actes discriminatoris, violència tant física com psíquica, estem sotmeses a un sistema on la dona només serveix com un producte, com un objecte, com a un servei.
Tan sols per el simple fet d’haver nascut així ja estem encasellades dins unes pautes, dins unes tasques, dins dels cànons de bellesa que s’intenten imposar, dins unes definicions.
Encara continuen sent molt les famílies les quals l’única aportació econòmica que es rep és per part del home, mentre que la dona es sotmet a les tasques de la casa sent així sotmesa a les dinàmiques de submissió que implica el concepte actual de parella i família.
Tot i així sembla ser que es tenen més en compte aquestes agressions, com ara que condemnen als agressors a penes, fent campanyes contra la violència de gènere, conscienciant a la gent…però si és així, perquè continuem sortint al carrer el 25 de novembre? Perquè les agressions tan físiques com psíquiques van en alça cada any que passa? Perquè quan vas a una botiga tan sols hi han talles úniques, fet que incita a les joves a no menjar fins al punt de caure en anorèxia o bulímia?
La justícia penal ha servit perquè hi hagi un descens de les dones que maten els seus agressors en defensa pròpia però no dels individus que maten a la seva parella, per la qual cosa la llei afavoreix més als agressors que a les supervivents.
El patriarca és violència, és violència que no t’acceptin perquè no ets heterosexual, es violència la masculinitat que volen arribar alguns homes, és violència no poder demostrar emocions si ets home, és violència que les dones no tinguem el ple dret en poder decidir si avortar o no, és violència que encara estiguem discriminades en alguns sectors laborals per el simple fet de força física, és violència totes les violacions físiques.